Normes de presentació d'originals

Aspectes ortotipogràfics

— Utilitzau la tecla de l’apòstrof (’), i no la de l’accent agut (´), per escriure els apòstrofs.

— Els processadors de textos passen d’una línia a l’altra automàticament. Pitjau la tecla de retorn només en cas de punt i a part.

— No deixeu espais en blanc entre paràgrafs, llevat que siguin estrictament significatius per a la presentació del text.

— Uniu els signes de puntuació —punt, coma, dos punts, punt i coma, signes d’admiració, d’interrogació, etc.— a l’última paraula i separau-los de la paraula següent amb un espai.

P. ex.   Avui fa sol, però demà plourà
i no Avui fa sol ,però demà plourà
i no Avui fa sol,però demà plourà

— Evitau posar espai després d’obrir parèntesis o cometes i abans de tancar-los.

P. ex.   Avui fa sol (va dir)
i no Avui fa sol ( va dir )

P. ex. «Avui fa sol»
i no « Avui fa sol »

— Utilitzau el guió llarg (—) per als incisos. No poseu guió per tancar un incís si després ve un punt (i seguit o a part). Heu de deixar un espai abans del primer guió i després del segon, però s’han d’unir els guions al primer i l’últim mot que enclouen.

P. ex.   Avui fa sol —va dir—
i no Avui fa sol – va dir –

— Els numerals o asteriscs que remeten a notes a peu de pàgina han d’anar immediatament darrere l’element a què es refereixin, i si hi ha signes de puntuació, darrere (el darrer) d’aquests (coma, punt, punt i coma, guió…). Han d’anar volats i sempre sense parèntesis.

P. ex.   Avui fa sol* Avui fa sol.7 Avui fa sol,5
i no Avui fa sol7. Avui fa sol (5).

— Les cometes, en principi, han de ser baixes (« »). Si dins una citació cal posar-n’hi més, l’ordre ha de ser: baixes (« »), altes (" "), simples (‘ ’).

Majúscules, versaletes, cursives i negretes

— Les majúscules s’han d’usar d’acord amb la norma lingüística, i només en els casos que siguin estrictament necessàries.

— Les versaletes són lletres majúscules però de la mida d’una minúscula. A la bibliografia, els cognoms s’han d’escriure en versaletes, tret de la lletra inicial, que anirà en majúscula; si el tractament de textos no ho permet, però, s’han d’escriure en minúscula, mai amb totes les lletres en majúscula.

— L’ús de les cursives també és restrictiu: s’usen especialment per a estrangerismes i si es vol destacar alguna paraula. Així mateix, a la bibliografia, els títols dels llibres s’escriuen en cursiva.

— La negreta ha quedat destinada més als títols que al text d’un llibre, per tant, cal prescindir absolutament d’aquest estil per al cos de l’obra.

Referències bibliogràfiques i bibliografia final

— En les referències bibliogràfiques abreujades que surtin dins el text només s’ha de fer constar el cognom de l’autor en minúscula, l’any d’edició de l’obra de referència i, si escau, les pàgines que interessen.

            P. ex. (...) La nevada de la flor d’ametller (Cohen, 1937: 208-211)
            P. ex. (...) de Costa i Llobera (1917)

La bibliografia d’obres citades al text s’ha de presentar al final, ordenada alfabèticament per autors i ajustada als criteris següents (si es tracta d’una bibliografía d’obres que no han estat citades explícitament al llarg del text, no cal posar l’any entre claudators).

— Llibres:

FERRÀ PONS, D. [1997]. Escrits sobre Llorenç Villalonga, Palma: Universitat de les Illes Balears - Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997.

— Capítols de llibres:

SÁEZ GUILLÉN, J. F. [2004]. «Los manuscritos en catalán de la Biblioteca Colombina», a M. I. PAIZ HERNÁNDEZ (ed.), La memoria de los libros. Estudios sobre la historia del escrito y de la lectura en Europa y América, Salamanca: Instituto de Historia del Libro y de la Lectura, 2004, vol. II, 245-263.

— Articles a revistes:

EBERENZ, R. [1991a]. «El català al Tesoro de la lengua castellana o española de Sebastián de Covarrubias», Zeitschrift für Katalanistik, 4 (1991), 68-78.
EBERENZ, R. [1991b]. «El català al Diccionario de Autoridades», Cahier d’études romanes, 5 (1991), 49-71.

— Articles a diaris:

MATEU, J. [2000]. «L’autocrítica de la raó», Avui, 30-03-2000, 2.

— Publicacions accesibles a una pàgina de html:

KLINE, S. [2001]. «Bringing up Jo: Little Women and the American Nineteenth Century Conduct Book Tradition», a Kim Wells (ed.), Domestic Goddesses, 13-11-01, <http://www.womenwriters.net/domesticgoddess/kleinalcott.htm>

— Dos autors. El segon autor s’introdueix de forma directa, és a dir, es posa primer el nom i després el cognom.

MATAMALAS, L. A. i S. BOIXADERS [1966]. Periodisme i creació, Vic: Descalç Edicions, 1966.

— Més de dos autors. El primer es posa tal com s’ha indicat, seguit de la fórmula «i altres»:

SERVERA, T. i altres [1999]. Intel·ligència i sensibilitat durant el primer terç del segle XVI, Barcelona: Edicions 62, 1999.

— Si l’autor és una institució, té el mateix tractament tipogràfic que un autor:

UNIVERSITAT DE BARCELONA [1997]. L’automòbil negre té la raó, Barcelona: Edicions UB, 1997.

 

Il·lustracions

— Les il·lustracions s’han de presentar per separat, mai incloses dins el document de text. El format d’imatge ha de ser tif, jpg o eps, a una resolució mínima de 300 ppp.

— Han d’anar numerades i cal indicar en el document de text el lloc on s’han d’incloure.

— Si no es disposa de les il·lustracions en format electrònic es poden entregar els originals.