Contextualització de datacions radiocarbòniques, estratigrafia i fases cronològiques del jaciment de les edats del bronze i del ferro de s’Illa des Porros (Santa Margalida, Mallorca)

  • Jordi Hernández-Gasch
  • Joan Sanmartí

Resumen

El jaciment de s’Illa des Porros, excavat a finals dels anys cinquanta i durant la dècada dels seixanta i a la segona meitat dels noranta, ha proporcionat evidències d’ús en dues fases diferenciades: una de caràcter no funerari durant el bronze mig i final i inicis de la primera edat del ferro i l’altra de caràcter funerari a la segona edat del ferro. Les restes de la primera, de caràcter estructural, ceràmic i arqueofaunístic, es discuteixen i s’il·lustren àmpliament, atesa la importància del jaciment en les propostes d’intercanvis ultramarins a llarga distància. La segona fase aplega una successió d’estructures, rituals i subfases: les construccions més antigues són similars a les de la segona fase de la propera necròpolis de Son Real i foren seguides per un sector de necròpolis d’inhumació infantil en fossa i urnes, la construcció d’una cambra d’enterrament col·lectiu i posteriorment de dues cambres més, en les quals s’alternen inhumacions, cremacions en calç i purificacions dels espais. A l’exterior de les cambres existí de manera coetània un sector d’enterrament en fossa simple o condicionada i al seu interior existí també una darrera fase d’inhumacions ja en època altimperial. Especialment notable és la identificació de les microestructures anteriors a les cambres i de la necròpolis infantil, que proporciona la data més antiga coneguda a Mallorca. Les datacions radiocarbòniques han permès confirmar la cronologia aportada anteriorment pels materials arqueològics i per l’estratigrafia documentada.

Publicado
2021-06-09